Com afecta la crisi a les empreses de seguretat. Els pros i els contra.
Primer de tot cal diferenciar Vigilància per mitjà de Vigilants de Seguretat de Sistemes. En el cas de Sistemes de Seguretat electrònics podríem afirmar d’una manera generalitzada que el descens radical de l’activitat en el sector de la construcció i adquisició de vivendes ha fet descendir el número d’instal·lacions. Aquest escenari, juntament amb la reducció de les inversions per part de les empreses, tant multinacionals com pimes i comerços, suposa que l’activitat s’hagi reduït considerablement.
Certament que la “crisi” a Espanya afecta de manera important, ja que moltes empreses havien adquirit unes dimensions acordes amb el increment d’activitat produït durant la primera meitat de la dècada i a partir de l’any 2008, el descens de l’activitat, la baixada brutal dels preus del productes ofertats i la conseqüent reducció de marges empresarials, han provocats situacions crítiques degut a que els costos d’estructura no són suportables. Això ha comportat la presa de decisions dràstiques, la més dolorosa i problemàtica pel país és, sense cap dubte, l’acomiadament de personal.
Les empreses procuren fidelitzar els clients i suportar les despeses fixes d’estructura amb les quotes de Manteniment i connexions de Centrals Receptores d’Alarmes ja que el suposat augment de la delinqüència, especialment en pisos, no representa una xifra significativa ja que es tracten d’instal·lacions tipus “kit” amb marges molt reduïts amb la contraprestació del contracte de manteniment / C.R.A.
L’adequació Normativa (Llei Omnibus) afegeix un nou factor de preocupació per a les empreses de seguretat ja que, segons la Llei, qualsevol particular o empresa d’electricitat, antenista, etc…podrà competir lliurament amb les empreses autoritzades quan es tracti d’instal·lacions de Grau 1 (no connectades a C.R.A.), però, no obstant això, ja podem que els fabricants no tindran cap tipus d’inconvenient en subministrar els productes a través de canals de venda alternatius tals com grans magatzems, establiments d’electricitat, ferreteries, etc, i no serà gaire complex trobar la manera d’homologar el sistema i connectar-lo a C.R.A.
Com a conclusions podem afirmar que les empreses de seguretat veuen amenaçada la seva activitat diària degut a un increment no quantificable de la competència. Una competència que ja existia anys enrere, que no estava regulada, per tant era il·legal abans d’aprovar-se la Llei, però que les autoritats i sobretot constructors i enginyeries tancaven els ulls i els contractaven basant-se en criteris de rendibilitats immediates i no d’eficiència i productivitat futures una vegada l’obra s’havia acabat.
No solament és un increment, sinó que en molts casos ens trobem amb una veritable manca de professionalitat alhora d’abordar un projecte de seguretat, el qual és un perjudici pel client i amb conseqüència per la imatge del sector.
I tot això, afegit a el descens radical de preus de venda al client final provocat per certes empreses del sector, provoca que el sector seguretat s’hagi vist influenciat negativament per la crisi.
L’aspecte positiu crec que el trobem en que el nostre sector és molt dinàmic, l’activitat no s’ha aturat bruscament i els fabricants de productes de seguretat, CCTV, incendi i control d’accessos han mantingut les seves inversions en I+D+I i s’estan esforçant per oferir a l’empresa instal·ladora les millors solucions possibles.
Quines ajudes demanarien al govern
Actualment demanaríem una major facilitat i flexibilitat alhora de contractar personal.
Més rigor amb la morositat i adequació de les condicions de pagament i cobrament.
Com en tots els sectors, necessitem un marc laboral, administratiu i fiscal adaptat a les nostres necessitats i al panorama actual.
Concursos Públics
Pel que afecta a instal·lacions i manteniments (no videovigilància), podríem dir que les greus dificultats per les que travessa l’Administració Pública ha fet reduir el número de concursos i el seu valor econòmic.
Això resulta evident amb el volum d’empreses que acudeixen a qualsevol concurs, per petit que sigui, i també per la guerra de preus que diàriament observem, amb baixes temeràries i pràctiques tolerades de Dumping que posen en qüestió qualsevol estudi de rendibilitat amb el consentiment de l’Administració.
Aquest fet és d’un elevat risc ja que ningú té la resposta en quant a la durada de la conjuntura econòmica actual en el nostre país, perquè hi ha d’altres que la crisi ja l’han oblidat.
Què es fa des de la patronal per dignificar el sector
Des de les Associacions es procura la vigilància dels concursos públics pel que fa al compliment de les normes de contractació, que moltes vegades són vulnerades especialment per organismes oficials.
També es procura, en la mesura de les possibilitats, que la competència entre les empreses no derivi en una guerra de preus amb nul benefici pel instal·lador. El camí és la col·laboració entre empreses competidores arribant a acords que siguin en benefici mutu per superar aquests moments de dificultat. És millor que mengin dos a que un mengi poc i es quedi amb gana, això s’anomena col·laboració.
Tasca realment difícil.
Donar a conèixer la problemàtica del sector
La problemàtica del sector és la baixada radical dels preus de venda final per pràctiques empresarials que prioritzen el guany versus el servei, això s’anomena manca de professionalitat i no aportes cap valor social.
Pel que fa referència a les empreses instal·ladores s’haurà de reivindicar l’empresa autoritzada com el professional que pot ajudar a planificar i realitzar els projectes de seguretat més adients i que proporcionin un valor afegit real pel client davant la nova competència sorgida arrel de la Llei Omnibus (Grau 1) que anirà dirigida a un segment sense necessitats de major seguretat.
Així doncs, caldrà actuar amb professionalitat i ètica, tenint cura del client final, aportant-li i oferint-li una veritable proposta de valor i el més important, disposar d’empleats que siguin feliços i compromesos amb l’empresa.
Tan sols d’aquesta forma, i treballant amb rigor diàriament podem fer front al mercat massiu d’alarmes de baix cost.